La comunicació del risc d’incendis - Recomanacions operatives per a millorar la prevenció social

La percepció que la societat té del risc d’incendis forestals determina en gran mesura la
resposta dels ciutadans a les emergències que succeeixen en el seu entorn, a les polítiques
de gestió forestal i a les accions que els serveis de prevenció i gestió d’incendis porten a terme
en el territori. En general, aquesta percepció determina el pensament i l’acció i afecta totes les
actuacions que es realitzen en l’àmbit dels incendis forestals així com els seus efectes, que són
percebuts com un element catastròfic i aleatori.
Amb l’objectiu que la informació que arriba als ciutadans convergeixi amb el coneixement
científic i tècnic sobre els incendis forestals (sobre el foc forestal com una pertorbació natural
i ecològica de l’ecosistema, amb un comportament predictible i un risc d’incendis catastròfics
que es propaguen sense control), es presenta aquest document de recomanacions operatives
sobre com generar i presentar una comunicació eficaç del fenomen dels incendis. L’objectiu
del document és oferir pautes per millorar la planificació i el desenvolupament estratègic de la
comunicació del risc d’incendis a nivell regional i local, amb abast i enfocament a tota la regió
mediterrània i d’aplicabilitat transnacional.
La percepció social cap als incendis forestals pot emmarcar-se en dues situacions diferents i
fins i tot combinades en un mateix individu, en base a les quals hauran de desenvolupar-se
diferents propostes de comunicació del risc que donin compliment a l’objectiu proposat:
(1) “L’incendi com una amenaça a combatre”, situació més comuna de zones mediterrànies
amb processos d’abandonament agrícola i un gran desenvolupament urbanístic en contacte
amb el bosc, amb població aliena als usos i dinàmica natural de la muntanya i amb una
forta demanda social dels serveis ambientals. En aquesta situació no hi ha diferència entre
foc i incendi, considerant-se una amenaça en qualsevol cas, tant per a persones i béns com
per al medi ambient. La presència del foc en el medi ambient es mesura únicament per les
pèrdues ecològiques, que es perceben com irreparables sobre aquest, independentment de
les característiques que presenti en la seva propagació.
(2) “El foc com a eina de gestió”, situació en la qual el foc passa a ser una eina eficaç per a
la gestió activa del territori i dels recursos forestals, i és utilitzat per a la neteja de marges
de zones conreades, l’eliminació de restes de vegetació dels treballs agrícoles o forestals
o la neteja i regeneració de pastures, per exemple. El foc controlat o prescrit suposaria la
versió actualitzada de l’eina, amb múltiples usos (recuperació d’hàbitats i conservació de la
biodiversitat, recuperació de pastures, reducció de càrregues de combustible i prevenció
d’incendis, etc.). Aquesta situació pren una especial importància a les zones de muntanya i a
les zones mediterrànies amb una forta presència del sector primari.
Independentment del tipus de relació que el foc manté amb un territori, ja siguin zones
històricament afectades pels incendis o zones on el fenomen és recent, cada context requereix
de diferents estratègies de comunicació per poder incorporar-hi aquelles especificitats
contextuals que permetin garantir-ne una eficiència òptima.