Els incendis forestals a la trama urbana-forestal - Elements per l’anàlisi de la vulnerabilitat dels Municipis i habitatges al risc d’incendi forestal

En moltes zones mediterrànies, l’abandonament dels conreus i la pèrdua del paisatge en mosaic
per la recolonització natural del bosc en les darreres dècades està comportant un nou escenari
de risc d’incendis forestals, amb l’aparició de focs cada vegada més virulents. Aquest fet es veu
agreujat pels efectes del canvi climàtic, i afavoreix la aparició dels anomenats Grans Incendis
Forestals (GIF), que poden afectar àmplies superfícies de bosc en poques hores, movent-se a
grans velocitats. En aquesta situació, independentment de si la superfície que abasten és més
gran o menys, es parla d’incendis d’alta intensitat o catastròfics i que superen l’anomenada
capacitat d’extinció dels serveis d’emergència.
En paral.lel a aquesta dinàmica d’expansió del bosc, moltes regions de l’arc mediterrani han
experimentat un important desenvolupament urbà dins de zones forestals o en contacte amb el
bosc, ja sigui en forma d’urbanitzacions o amb cases aïllades. Aquestes àrees de contacte entre el
bosc i les vivendes, són les anomenades Zones d’interfase urbana-forestal, i estan especialment
exposades al risc d’incendi forestal. Quan l’incendi impacte amb una zona d’interfase, genera una
situació d’emergència degut a la capacitat del foc per penetrar dins la trama urbana i propagar-hi
pel seu interior, així com als problemes derivats d’un ambient dominat pel fum com són la manca
de visibilitat, dificultats respiratòries, sobre estrès i alts nivells d’incertesa per part de la població.
Exemples d’aquestes situacions de crisi són presents arreu de la conca Mediterrània, havent
suposat, malauradament en algunes ocasions, la pèrdua de vides humanes.
Pel que fa a la capacitat de l’incendi per accedir dins la interfase, la problemàtica no es restringeix
únicament als primers habitatges en contacte directe amb el bosc (els quals queden exposats
a l’impacte de les flames), sinó que també l’interior de la urbanització on el foc pot propagar
cremant les vivendes o elements del jardí. Aquest fet es deu a que els incendis amb alta intensitat
tenen la capacitat d’emetre les anomenades xàldigues, materials vegetals incandescents i de
petites dimensions que són transportades per la columna de fum a desenes i fins i tot centenars
de metres de distància. La pluja de xàldigues pot ocasionar nous focus d’incendi a molta distància
del front principal de l’incendi. Amb l’aparició de nous focus, per tant, la distribució dels habitatges
entre sí pot afavorir la propagació del foc per l’interior de la urbanització, a través dels elements
incendiables dels edificis i dels jardins (mobles, cortines, piles de llenya, vegetació de jardineria,
etc.).
Com a resultat de tot plegat, ens trobem davant d’un nou paradigma on els incendis ja no només
afecten la massa forestal, sinó que també repercuteixen sobre les vivendes i les persones.
Conseqüentment, els mitjans d’extinció han de prioritzar i protegir a la població i els seus béns
davant el bosc, condicionant un gran nombre de mitjans i recursos d’extinció per a aconseguirho;
recursos que deixen d’actuar en la propagació de l’incendi dins el bosc.
Així doncs, els reptes que es plantegen per a millorar la gestió del risc d’incendi forestal i per
a mitigar la incidència dels GIFs es centren en actuar, per un costat, sobre la capacitat de
propagació de l’incendi (relacionada amb la quantitat de vegetació que pot cremar) i, per altra
banda, en reduir la vulnerabilitat de les persones i béns exposats al risc d’incendis. En aquest
sentit, sobre la capacitat de propagació de l’incendi es pot intervenir reduint la densitat d’arbres
i la quantitat de vegetació forestal al sotabosc. Per a minimitzar el risc de les persones i els béns,
cal reduir la vulnerabilitat dels habitatges a ser afectats per les flames, i saber com actuar en
cas d’incendi.
Són habituals disposicions legals que regulen mesures de prevenció d’incendis en zones
d’iterfase urbana-forestal, com són la creació d’una franja exterior perimetral a les vivendes i
la urbanització on es redueix la vegetació per tal d’atenuar la intensitat del foc al impactar amb
les vivendes. Són menys habituals, en canvi, obligacions específiques dirigides a la propietat
individual (habitatge) sobre la jardineria i els elements constructius exteriors dels habitatges
que permetin reduir el risc d’incendi. Disposar d’eines que capacitin i facilitin l’avaluació del
grau de vulnerabilitat a múltiples àmbits (des del nivell municipal fins a la propietat privada) pot
facilitar l’aplicació de les mesures de protecció i prevenció més adients.